Gerry McGovern

Posted in General on 10 junio 2009 by victorvia

Gerry McGovern es un experto en la gestión y generación de contenidos online. Ha trabajado en gobiernos de varios países y asesora a bancos y empresas muy importantes.  Actualmente, también colabora con el diario El País donde escribe sobre consejos que hay que adoptar en internet. En la columna “New thinking”, habla de la gestión, de los contenidos que debe tener una red para que sea eficiente para el usuario.

Según McGovern es muy importante que una página web debe “mostrar aquello que demanda el ciudadano, aquello que va a buscar”.  También dice que es importante “saber los las necesidades que tienen los usuarios para así conocer qué contenidos se requieren para ser más útiles”. Hay que buscar la simplicidad y la atracción porque son las vías que harán que nuestra web sea más útil para el usuario, cuanto más fácil de manejar mejor.  Por último, McGovern dice que es bueno comprobar qué servicios son los más usados por los ciudadanos y cuántas de sus gestiones han acabo exitosamente.

 

gerry-speaking

Posted in General on 9 mayo 2009 by victorvia

Woody Allen vuelve a Barcelona

El famoso cineasta neoyorquino ha vuelto a Barcelona para rodar una nueva película en 2010. Allen regresa a la ciudad condal después del éxito que obtuvo su anterior película Vicky, Cristina Barcelona en 2008.

Parece ser que la actriz española galardonada con un Oscar, Penélope Cruz, volverá a ser la protagonista de este nuevo film;  y es que Woody Allen ya ha declarado en varias ocasiones su admiración por la actriz madrileña.

Además,” los barceloneses pueden estar muy orgullosos porque significa la consagración de la ciudad en el mundo y, más específicamente, en el cine” como ha dicho el alcalde Jordi Hereu.

Estaremos pendientes del reodaje y de la película, que recordamos saldrá en 2010.

 

 

Woody Allen junto con Scarlett Johansson durante el rodaje de Vicky Cristina Barcelona

Última entrada

Posted in General on 20 marzo 2009 by victorvia

Resum de l’asignatura:

Avui escric la última entrada del bloc que fa referència a l’assigatura de Nous Formats Digitals. Ha estat un trimestre on les classes han estat molt diferents del que estem acostumats; les hem fet en ordinadors i l’eina principal ha sigut el bloc.

Crec que aquesta assignatura ens ha servit per conèixer d’una manera més evident les noves tendències a la que es mou els mitjans de comunicació.  A partir d’haver fet aquesta assigatura veig altres branques d’Internet que abans desconeixia. Durant aquests gairebé 3 messos ens hem endinsat  a la web 2.0 i les seves aplicacions. Hem pogut apendre molts aspectes com els blocs, RSS, podcasts, peridisme ciutadà…

Hem après un nou món que jo, al menys, desconeixia. Tots nosaltres utilitzem Internet ja sigui per buscar informació, per xatejar, baixar música… però ara tenim més coneixements per afegir les aplicacions que més ens interessin.

En definitiva, considero el pas per aquesta assigantura com una experiència positiva i molt vàlida pel nostre futur com a comunicados audiovisuals. Ha estat un encert la forma en com s’han dirigit les classes, la manera pràctica i útil. Moltes assignatures donen moltes voltes amb la teoria, però sempre dius…sisi explica’m el que vulguis que yo el que vull és posar-me al davant de la situació i sol·lucionar-la, així és com aprendré.

Res més que desitjar a tothom una bona setmana santa y sort en els exàmens, que ens farà falta.

Xarxes Socials

Posted in General on 12 marzo 2009 by victorvia

Xarxes socials On-line

Consisteix en una estructura formada per nodes i fa referència a una estructura social determinada.  Són els actors, arestes, individus i la relació que s’estableix entre ells.

Tipus de xarxes socials on-line:

Segons objectius i temàtica:

Horitzontals: facebook, orkut, identica, twitter…(són obertes a tot tipus d’usuaris)

Verticals: es construeixen al voltant d’una temàtica determinada ( verticals professionals, d’oci i mixtes)

Segons la relació:

Humanes: fomenten la relació dels usuaris en funció dels gustos, aficions… ( doppir, tuenti…)

– De continguts: es construeixen al voltant dels continguts que comparteix la gent ( flickr, bebo, scribd…)

Actualment un 10% de la població d’Espanya té una conte a Facebook. Aquesta dada és molt significativa i mostra com la societat accepta cada vegada més aquest tipus de xarxes.

L’última enquesta realitzada per la AIMC ( Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación) senya que la meitat dels internautes espanyols estan enganxats a una xarxa social i una quarta part és usuari de més d’una. Una segona quarta part diu que es conecta cada dia i un 40% un cop a la setmana com a mínim.

Les xarxes socials tenen diversos factors que provoquen que la gent s’hi enganxi:

– permeten superar el límits físics

– accés més ràpid i directe als contactes dèbils ( contactes en un segon grau)

– podem compartir el perfil, interessos, aficions…

– establir la nostra xarxa de contactes

– crear una identitat digital

Les xarxes socials estan establint un canvi en la era moderna de la comunicació. Són eines en les que qualsevol persona, ciutadà pot establir-se i intercanviar informació, coneixements…, per tant, ajuden a la circulació de la informació en massa. També permeten interactuar amb gent de tot el món i coneixer-les.  Però també, i com en tot en aquesta vida, se li pot donar un ús negatiu; no ens hem de fiar gaire de la gent, és a dir, diria que sempre hem de partir des d’un punt d’escepticisme per no fer algo que després ens perjudiqui. Com a invent crec que són un avanç, però donem-li un ús correcte.

 

Microblogging (twitter)

Posted in General on 4 marzo 2009 by victorvia

El terme microblogging sorgeix de la unió de micro + blog.

Consisteix en un blog format per missatges breus amb un màxim de 140 caràcters. Està format per quatre factors: blog, missatges curts, xat i xarxes socials.

Twitter es el microblogging per excel·lència; es va crear fa tres anys i el seu creador va ser Jack Dorsey amb l’objectiu principal d’establir una comunicació entre un grup diferent d’empreses. Les característiques del Twitter són:

– fàcil d’utlitzar perquè és senzill

– permet extensions

– trasendeix a la web

– té una evolució ràpida

– és compatible amb casi totes les eines d’Internet

Avui en dia s’està començant a utilitzar Twitter com a mitjà informatiu, també com a eina d’intercanvi d’opinió entre ciutadans i en la docència els estudiants s’intercanvien informació mitjançant els missatges curts de 140 caràcters.

Considero que Twitter va ser un gran invent ja que és una eina que permet intercanviar informació d’una manera breu i, a més, t’obliga a ser cconcís ya que tens un  màxim de 140 caràcters. També és molt positiu que no depenguis d’un ordinador per poder-hi arribar, sinó que a través del telèfon mòbil pots accedir-hi des de on vulguis.

 

 

Podcasting

Posted in General on 27 febrero 2009 by victorvia

Què és el podcasting?

És una sindicació d’audio. Es basa en l’aplicació de sindicació web a continguts sonors; distribueix els continguts sonors a través d’Internet mitjançant un procés automàtic que s’anomena sindicació web.

Podcasting = pod + broadcasting

Pod: en anglès és càpsula. POD: 1IPOD     2- portable on demand            3- personal option digital

Els pares del podcasting tenien molt present el IPOD  d’Apple. Això té part de raó perquè els inventors algo que els permetés poder agafar continguts d’audio des d’Internet i que acabés al seu reproductor digital, i com molts utilitzaven IPOD es va crear aquesta relació. També té a veure que és un portable on demand.

Quina es la clau del podcasting?

Que al document que anomenem fit s’inclou una referència a un document o arxiu de so. Podcasting a Internet s’utilitza tant per so com per vídeo. Encara que la gent quan parla de vídeos utilitza el terme videopods.

Podcasting és el procés de distribució de continguts i els arxius que distribuïm s’anomenen podcasts; que és el conjunt d’arxius o només un arxiu en concret, per exemple: una sèrie de TV formada per capítols, podcast format per molts podcasts.

Es pot subscriure a un podcast i rebre’l automàticament a l’ordinador o al teu IPOD i ho reps de manera automàtica. Els pots descarregar online o manualment. El primer podcast espanyol s’anomena Comunicando Podcast.

D’on ve el podcasting?

És un terme que té 5 anys d’història. En un article del 12 febrer 2004 en el The Guardian, Ben Hammersley escriu Audible Revolitiones. Parla per primera vegada de podcast. Aquest nom sorgeix de Dave Winer i Adam Curry (pares del podcasting). D.Winner, inventor del podcasting i del format RSS, és un expert en tecnologia i col·labora amb la Harvard University i , a més, és un dels primers bloggers.  Adam Curry era un presentador de MTV Prime Radio y més tard presentador de la televisió holandesa. L’any 2000/01 entren en contacte a través d’Internet perquè tenen una preocupació i un objectiu en comú. Deien que descarregar arxius de so i de vídeo a Internet era molt lent; llavors, pensen en utilitzar el terme de sindicació web per descarregar aquests arxius i, a més, van pensar en crear un sistema perquè aquests arxius que es descarregaven passessin directament al seu reproductor digital.

El 11 de gener de 2001 D.Winner aconsegueix per primera vegada incloure una cançó en el fit del seu blog. Com ho va fer? Va inventar una etiqueta “enclosure” que a partir d’un codi permetés incloure un arxiu sonor i descarregar-lo automàticament. A.Curry va inventar un programa que es deia RSS to IPOD, porta els RSS a l’IPOD. El que feia era un programa que anava a Internet que et permetia anar a un arxiu sonor, baixar-lo a l’ordinador i passar-lo al reproductor. A Espanya arriba el 28 d’octubre de 2004 quan un perdiodista, José Antonio Gelado, crea Comunicando Podcast

Com funciona?

El podcaster crea un espai sonor i el registra, el puja a Internet amb un espai que genera un fit, és a dir, un document de subscripció. El receptor es subscriu al podcast amb un programa agregador que és el que permet subrciure’n al podcasts més famós, iTUNES. Cada vegada que hi ha podcasts nous els descarrega a l’ordinador i passa tot el que és nou al nostre IPOD que, quan el conectem, s’actualitza.

El podcasting  ha suposat un canvi en la comunicació dels continguts d’audio ( ho pots escoltar quan i on vols, sindicació web, portabilitat, time-shift: no té horari; yo decideixo el temps de la meva audició) i un nou escenari per la comunicaió sonora ( nous actors, és un repte i una oportunitat pels mitjans de comunicació, podcaster independent, més continguts sonors)

El “periodisme ciutadà”

Posted in General on 20 febrero 2009 by victorvia

Introducció i definició

Hi ha moltes expressions que fan referència a aquest fenomen com són: citizen journalism, periodismo 3.0, journalism 2.0, participaroty journalism. L’expressió més exacte és periodisme participatiu.  Es defineix com l’activitat o l’acció dels ciutadans que juguen un paper actiu en el procés de recollir informació,  de difondre informació i “notícies”. Són ciutadans que tenen un paper actiu en la investigació i anàlisi de la informació. També fa referència en el rol actiu dels ciutadans en el paper de recollida i distribució d’informació.

Història

L’any 1995 Nicholas Negroponte publica “Being Digital” que vol dir Món Digital. Negroponte és un home implicat en el MIT (Massachussets Institut Technology) i en aquest llibre fa un anàlisi des de la perspectiva de lo que implica la digitalització. Diu que en un futur les notícies online permetran que els ciutadans puguin triar aquells temes que els hi interessen i buscar-los allà on els hi convingui. També parla del “Daily me” (el jo diari); els ciutadans podran construir el seu propi diari i no dependran dels mitjans de comunicació tradicionals.

Més tard, l’any 2004, Dan Gillmor publica “We the media”. Gillmor és un dels pares de l’expressió “periodisme ciutadà/participatiu”. Diu que des dels atacs terroristes a Nova York al 2001, alguna cosa ha canviat en el periodisme. Els ciutadans tenen més participació en la transmissió d’informació en llocs com els blogs. Els mitjans deixen de tenir l’exclusiva de la informació. Això és un enorme repte pels futurs mitjans i pels mitjans actuals. Davant d’uns fets com els atemptats de l’11-S, una xarxa de bloggers va començar a difondre molta informació actualitzada a l’instant. La gent va començar a dinfondre informació sobre el que veia, sobre les persones i gent que deixava comentaris.

Un segon fet molt important va ser la guerra d’Iraq on perdiodistes viatjaven amb les tropes. Això no donava fiablilitat perquè el periodista només informava des d’in punt de vista, el de les tropes. En canvi, un ciutadà que es trobava a Bagdad escribia en un blog tot el que veia i succeïa. L’any 2004 la cadena americana CBS, en un programa que es diu “60 minuts”,  van fer un reportatge que posava en entredit el currículum de George Bush i els bloggers van demostrar que allò que el programa va dir era fals i van desacreditar a la CBS.

Un nou model

En l’actualitat s’està produïnt un canvi de model en el procès d’informació. Fins ara el model era top-down news, és a dir, un model jeràrquic i vertical dels mitjans en una posició de poder als ciutadans. En canvi ara està apareixent un nou model bottom up, és a dir, des d’abaix cap adalt; és un model on els ciutadans tenen més protagonisme, és una xarxa de ciutadans reporters, editors que tots es troben en un mateix pla. Pots rebre informació i al mateix temps publicar-la.

Un nou ecosistema

Si el periodisme ciutadà/participatiu no implica als mitjans de comunicació tradicionals, quin paper els queda jugar a aquests mitjans?

Ara es comunica i és l’audiència qui filtra i , per tant, tria a qui llegeix. Hi ha pàgines que s’estan construïnt gràcies a l’aportació dels ciutadans. Un exemple és Ohmy News, un diari coreà on els ciutadans són periodistes però tenen un recolzament al darrere on periodistes professionals seleccionen i trian la informació. La gràcia d’aquest diari és que la base de la informació és del ciutadà; aquest diari té uns 2 milions de lectors.

The Printed Blog és el primer diari fet exclusivament a base de blogs on no intervenen els periodistes. Els mitjans digitals permeten que els lectors introdueixin comentaris sobre les notícies.